Vols estar informat?

Juliol 2019<    >
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
  1  2  3  4  5  6  7
  8  91011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

banner_espais_escrits

MLC

Ruta literària Miquel Martí i Pol

                               Pol1

El passat dissabte, 20 d'abril, els usuaris de
l’Espai Betúlia van voler recordar el poeta de Roda de Ter en un matí ventós, amb reminiscències d’un hivern que es feia present a la llunyania.


Pol9
TEMPS NOU

Aquesta cambra sols parla de tu.

Transcorre el temps i em veig desmesurat
perquè no et tinc, i ja no em sé comprendre
fora dels límits del teu cos.

Fidel la primavera torna als vells pollancs
que ja verdegen.

I és la transparent
quietud d'aquest aire, el que de nou
em confereix la serenor volguda.

Miquel Martí i Pol


Ja a la biblioteca de Roda de Ter ens va rebre la Mercè, una de les bibliotecàries i treballadora de la Fundació Miquel Martí i Pol que ens va ensenyar i explicar que és l’Espai Miquel Martí i Pol , on es conserva el fons documental, arxivístic i el llegat artístic del poeta, disponible per a la consulta dels investigadors, estudiosos i interessats en l’obra de l’escriptor rodenc.


Pol2Pol3

Després vam iniciar la Ruta Miquel Martí i Pol acompanyats per un guia d’excepció, en Ramon Martí i Pol. La vivència es barrejava amb els poemes, i l’emoció dels espais escrits va anar surant en les cares dels visitants que, ara a la casa de naixença, ara en passar pel pont, a costat de l’escola parroquial, a la blava o al cementiri, final del recorregut, escoltaven embadalits les explicacions d’en Ramon Martí i Pol.

Pol4Pol6 

Els poemes, tantes vegades llegits a casa, en privat, van ser compartits allà on tingueren origen. Vam veure el poble, el pont i el Ter, que ens van acompanyar al llarg del recorregut. La Blava és ben blava, fins i tot ens va semblar sentir l’Elionor, que ens deia: “Sí senyor” i “Bones tardes”.

  

Pol5L'Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".     

Miquel Martí i Pol